Debat sobre el procés d'independència de Catalunya entre les entitats del Poble-sec
El 2 de febrer de 2014 el PsxI vam assistir al debat sobre el procés d’independència de Catalunya que havia organitzat l’Assemblea de barri del Poble-Sec, a l’Ateneu Cooperatiu La Base. Des del Poble-sec per la Independència valorem molt positivament la iniciativa de tractar aquests temes amb altres entitats del barri i l’enriquiment que podem obtenir tant l’Assemblea Nacional Catalana com la resta d’entitats amb trobades com aquesta. Va ser una bona experiència per poder donar-nos a conèixer en sectors on fins ara no havíem aconseguit arribar i per interactuar a nivell de barri, a banda de saber quina postura tenen sobre la independència i el procés que estem vivint i quines idees defensen la resta d’entitats independentistes. Entre els assistents, hi havia representants de la campanya “Independència per canviar-ho tot”, d’Arran Poble-Sec i l’Assemblea de barri.
Inicialment, es va presentar en què consistia la campanya de l’esquerra independentista “Independència per canviar-ho tot”, basada, principalment, en la creació d’un pols de les classes populars per aconseguir la independència dels Països Catalans. Recalquen, sobretot, que el seu objectiu és aconseguir un estat català sense deixar de banda les qüestions socials. I, afegeixen, que “sense dotar el poble de la capacitat efectiva de decidir plenament sobre tots els aspectes econòmics, no podem parlar de veritable autodeterminació. Sense posar l’economia sota control popular no podem parlar de veritable democràcia”.
En aquest punt el debat es va encendre. Perquè, tot i que reconeixen la tasca feta per l’ANC, la conceben com una organització “interclassista”, en la qual, a banda de les classes populars, també hi ha presència d’elits polítiques i creuen que aquestes han fet de l’ANC un instrument del poder per amagar les retallades, els desnonaments, les privatitzacions… L’Assemblea de barri, per la seva banda, creu que l’ANC hauria de posicionar-se clarament defensora de les classes populars i les causes socials (així aconseguiríem el suport d’aquesta entitat, per exemple). Però, vam deixar clar que l’ANC neix amb l’únic objectiu “d’endegar un procés de mobilització cívica que treballi, per mitjà de la formació d’una Assemblea Nacional Catalana unitària i suprapartidista, per consolidar una majoria social favorable a l’obtenció d’un Estat català”.
Una de les qüestions en les quals vam coincidir tant l’esquerra independentista com l’ANC, és que en l’escenari polític en el qual ens trobem actualment la societat catalana el Govern no pot fer un pas enrere. Arran Poble-Sec ens va preguntar si el Govern de Catalunya negociaria un pacte fiscal o un concert econòmic i que, si s’esdevingués, quin paper jugaria l’ANC. Òbviament, vam respondre que, justament, l’ANC té en marxa la campanya “Signa un vot”, per blindar aquesta opció (creiem que impossible) de negociació amb Madrid una millora econòmica. L’objectiu d’aquesta campanya és “demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent. En cas que això no sigui possible perquè l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, es demana que aquesta petició sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“vot”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional”. Per tant, l’ANC no admetrà cap pacte fiscal ni cap negociació més amb Madrid.